Santiago Alvarruíz s'ha proclamat campió d'Espanya en categoria veterana, després de disputar-se aquest diumenge 30 de maig la prova Puyada a Oturia, en Sabiñánigo (Huesca).
Després de 30 anys corrent, Santi recorda en aquests moments quan escomençà a córrer per muntanya, després de molts anys de córrer per asfalt. "La primera cursa de muntanya que vaig correr va significar l'oblit total de les curses d'asfalt... no hi ha color!!!". Va ser en 1999, quan va guanyar el Maratón Espadán. Y els dos següents també va aconseguir al victòria absoluta. "Eren altres temps, no hi havia tanta competència com hui".
Eren les úniques curses que va córrer fins 2004, quan va descobrir la Volta al Terme de Fondeguilla, on va obtindre nombroses victòries, a més de poseïr el rècord durant un temps. Per a Santiago "té un significat molt especial, es "La cursa de les curses de muntanya". En 2009 tingué oportunitat de lluir-se davant els seus veïns, ja que va disputar-se sobre eixa prova el Campeonato FEDME, però el tercer lloc aconseguit li va semblar a poc. "Per problemes de salut no vaig poder córrer tot lo bé què es mereixia l'ocassió. Era la meua primera actuació com a veterà en campionat absolut i em vaig conformar amb un tercer lloc, que tampoc está mal".
Des de 2006 està participant en competicions oficials, i enguany no tenia pensat córrer el campionat espanyol, ja que no confiava en la cursa designada per la FEDME. "Les meues condicions no s'adapten molt bé al recorregut, prou ràpid i poc tècnic de la cursa. A més a més coincidia en el mateix cap de setmana que la Volta al Terme de Fondeguilla". No obstant Santi Alvarruíz va acceptar la proposta de Vicente Peydró. "Me trobava fort i segur, i vaig pensar que valia la pena intentar-ho, sobre tot com a un repte personal. I també com a reconeixement del recolzament que sempre he rebut per part de la FEMECV... volia fer-lo i volia fer-lo com a Selecció de la Comunitat... qué més podia demanar?"
El títol de campió d'Espanya veterà potser estava més car que mai, amb corredors com Apilluelo (Aragón) o Calvo (Castilla y León), amb magnífics palmarès. "El fet d'arribar primer va ser tota una sorpresa... havia passat Apilluelo faltant uns 5 km". Reconeix l'extraordinari resultat, "estic molt content, crec que vaig fer una molt bona cursa, moderant-me al principi, però sense dormir-me i resservant les forçes que me van permetre anar a més". Finalment Santiago vol "donar les gràcies a la FEMECV per la confiança en mi al incloure'm en la Selecció". Gràcies a tu !
.- Miquel Giménez (premsa FEMECV)