La paraula que millor pot definir l´eixida d´este cap de setmana, dies 24-25-26, és sense cap dubte: FABULOSA. Un cap de setmana d´una claretat excepcional que va fer que poguérem gaudir d´unes vistes privilegiades.L´eixida va ser el divendres 24 a les 16´30 h. cap a Beceite (Aragó), on vam arribar fosquejant. Visitem el poble, -net i ben conservat- amb el seu noble i al mateix temps rural arquitectura, en la que es noten els segles d´història, des del seu origen de població morisca, fins a les mil batalles lliurades en les comarques dels Ports durant les guerres carlistes. Allí sopem y pernoctem en camping.
El dissabte, 25 anem cap a “el Parrisal”, on començem la ruta. El camí triat és el que ens indica direcció “La Balanguera” i “Moletes d´Arany”. El camí en lleugera pujada ens porta cap a racons on les vistes i el paisatge és immillorable: muntanyes imponents, agulles, boscos, i el riu Matarranya. Despres 8 hores de caminar, arribem al refugi “Font Ferrera” (Catalunya), final de la primera etapa. Allí el “Guti”, responsable del refugi, ens sorprén amb un meravellós sopar a base d´ensalada, macarrons, i pollastre amb salsa, pa, vi i yogurt.
El diumenge, 26, després de desdejunar-se, deixem el refugi, i busquem el llit del “riu Matarranya”, on comença el camí dels “Estels del Sud”, -anomenat així perquè esta marcat amb estreles blaves-, sempre vorejant el riu i travessant-lo diverses vegades d´un costat a un altre. Hi ha un tram en què és necessari passar el riu nadant, pel que ens haurem de mullar i l´aigua está molt freda. Trobem un grandiós “Teix”, d´uns 5 m. de circumferència. A partir d´ací el paisatge cobra grandiositat i bellesa. El riu, travessant boscos de carrasques i pins altíssims, amb la seua aigua cristal.lina i sonora, encaixat unes vegades entre canons d´altíssimes parets i altres deixant basses que inviten al bany, i que són aprofitades ja al final, en el paratge “El Parrisal”, on començarem, per a prendre el bany els veïns i visitants de la zona. 6 hores caminem en esta segona etapa.
Ja de tornada a Beceite, i després d´un merescut dinar en un bar en la plaça del poble, vam tornar a Tavernes, amb les ganes de tornar a eixir.
.- Joaquín Palomares
